El gran engany dels impostos: Com el diner públic subvenciona els sous de misèria dels multimilionaris
El gran engany dels impostos: Com el diner públic subvenciona els sous de misèria dels multimilionaris · Avonetics
Mentre el debat polític habitual continua centrat a jutjar al mil·límetre qualsevol persona que necessita una ajuda pública per arribar a final de mes, les xifres reals del sistema fiscal expliquen una història completament diferent. Un repàs detallat a les dades de despesa pública revela que els veritables beneficiaris de la caritat de l'Estat no són les famílies vulnerables, sinó les corporacions multimilionàries.
Segons estudis d'entitats com l'Institut Cato, el conegut com a benestar corporatiu —que inclou subvencions directes, ajuts sectorials i rescats financers— té un cost d'entre 100.000 i 181.000 milions de dòlars anuals als Estats Units. Això significa que cada família de classe mitjana paga aproximadament 870 dòlars al any de la seva pròpia de la seva pròpia tasca fiscal per finançar els balanços de les grans empreses.
Read nextL'empresa que volia cobrar per l'aigua de l'aixeta: la nova bogeria del 'micromanagement' que indigna la xarxa
En contrast, les ajudes directes als ciutadans tenen un pes molt més reduït en les despeses del contribuent. El programa d'assistència alimentària SNAP representa entre 35 i 50 dòlars anuals per ciutadà, mentre que els subsidis d'habitatge i energia per a llars de baixos ingressos sumen entre 100 i 300 dòlars. En total, el suport a les persones que ho necessiten amb prou feines arriba a la meitat del que es destina a les elits financeres.
Un dels casos més flagrants d'aquesta dinàmica es troba en gegants del comerç com Walmart. Diversos informes d'organitzacions de justícia fiscal calculen que els salaris insuficients que paguen aquestes empreses costen uns 6.200 milions de dòlars anuals als contribuents. Com que els empleats no cobren un sou digne per viure, han de recórrer a targetes d'aliments i assistència mèdica estatal. A la pràctica, el diner públic està cobrint la diferència salarial per tal que la companyia mantingui beneficis rècord.
Your brand, right here.Reach story-obsessed listeners in 45+ languages → advertise on AvoneticsLes reaccions entre els analistes i la ciutadania estan profundament dividides. Per a molts observadors, el concepte de 'reina del benestar' ha estat utilitzat durant dècades com un distractor classista per fer creure als treballadors que la gent pobra els roba els recursos, quan en realitat són les corporacions les que buiden les arques públiques. Un comentarista va remarcar que quan l'ajuda és per als rics se'n diu 'estímul econòmic', però quan és per a menjar se'n diu 'caritat'.
Per altra banda, existeixen sectors que defensen aquests incentius com a eines necessàries per garantir la competitivitat empresarial i la creació de llocs de treball. Des d'aquesta perspectiva, les inversions en la indústria no es poden equiparar a la despesa social, i s'argumenta que l'Estat ha de protegir el teixit productiu per evitar col·lapses econòmics majors.
Els conductors de Hora Extra analitzen tots els detalls d'aquest debat incisiu i les seves contradiccions en l'episodi d'aquesta setmana.
