Dwayne Johnson dessecat i Bono contra Musk: la doble batalla que sacseja la indústria

Hollywood viu instal·lat en un bucle infinit de reciclatge i xocs de trens dialèctics. El llançament del pòster oficial de 'Jumanji: Open World' ha desfermat una onada de comentaris mordaços que evidencien el desgast visible de les grans franquícies familiars.

La imatge promocional torna a reunir Dwayne Johnson, Kevin Hart, Jack Black i Karen Gillan amb promeses d'una missió definitiva. Tanmateix, la reacció del públic dista molt de l'entusiasme inicial que va acompanyar el retorn de la saga fa gairebé una dècada.

Read nextLa polèmica de la mantega d'herbes: Ofereix cent dòlars per il·lustrar un calendari internacional i revoluciona la comunitat artística

Les xarxes han esclatat amb comentaris devastadors sobre l'aspecte físic i l'estil dels protagonistes. Un comentarista va assenyalar amb ironia que Dwayne Johnson sembla completament dessecat al cartell, insinuant que el seu personatge ha perdut qualsevol espurna d'espontaneïtat. Altres usuaris han posat en dubte la promesa de l'estudi sobre una última partida, qualificant-la de pur esquer publicitari per estirar el xiclet fins a l'infinit.

El debat també apunta a la pèrdua d'essència cinematogràfica. Diversos espectadors han lamentat que el concepte de 'món obert' sembli més una adaptació mandrosa d'un videojoc d'extracció que una història amb perill autèntic. En paraules d'un crític, la màgia de la pel·lícula clàssica dels anys noranta radicava en una amenaça tangible que aquesta versió digitalitzada ha esborrat del tot.

Malgrat les crítiques ferotges, el sector més pragmàtic recorda que aquesta fórmula és una màquina de facturar milions. Un altre comentarista va rebatre el pessimisme recordant que la xarxa sempre es queixa dels mateixos actors, però que a l'hora de la veritat la recaptació mundial acostuma a superar les previsions més optimistes. Enmig d'aquest encreuament de dards, Karen Gillan s'ha convertit en l'únic consens positiu, celebrada per la seva autenticitat escènica i per no haver caigut en les transformacions estètiques artificials que abunden a la meca del cinema.

Però la tensió cultural d'aquesta setmana no s'atura a les taquilles. En un escenari ben diferent, Bono ha sacsejat l'actualitat amb unes declaracions punyents contra Elon Musk. El cantant d'U2 ha qualificat el comportament del propietari de la plataforma tecnològica d'inconscient i reprovable, denunciant l'impacte tòxic de la seva riquesa en el debat democràtic.

Aquest enfrontament reflecteix una fractura evident entre les velles glòries de l'activisme humanitari tradicional i els nous magnats digitals que actuen sense cap mena de filtre ni responsabilitat social. La distància entre l'arrogància d'un estudi de cinema que ven productes repetitius i la supèrbia d'un multimilionari que pretén controlar el discurs global és molt més estreta del que sembla a simple vista.

L'Oriol i la Laia destripen a fons tots els detalls d'aquestes dues polèmiques al nou episodi de Catifa Vermella.