Tenia raó el malvat de 'Halloweentown'? La teoria viral que acusa les bruixes Cromwell de dirigir un estat segregat i autoritari

Tornar a veure les pel·lícules de la nostra infància amb ulls d'adult sol portar sorpreses, però poques són tan pertorbadores com la que envolta el clàssic juvenil 'Halloweentown'. Una nova lectura política del film posa contra les cordes la família més estimada del cinema de bruixes i planteja una hipòtesi incòmoda: i si el malvat Calabar tenia part de raó en la seva revolta?

La premissa parteix d'una pregunta bàsica d'estructura social. Per què tots els ciutadans màgics de Halloweentown es veuen obligats a viure confinats en aquell municipi? La resposta evident és que fugen de la persecució del món mortal.

Read nextEl bloqueig lector que incendia les xarxes: refugi feliç o desfici emocional?

Quan la jove Marnie hi arriba per primera vegada, les seves pròpies idees retrògrades i la seva reacció de xoc davant dels follets i espectres reflecteixen exactament la intolerància amb què la majoria d'humans tractarien aquestes criatures. El poble funciona, d'entrada, com un refugi segur on viure en pau.

Però l'existència mateixa d'una figura insurgent com en Calabar demostra que sota la superfície amable de carbasses somrients hi ha un ressentiment profund. I el focus de les crítiques apunta directament a la dinastia Cromwell.

Segons aquesta anàlisi, la família protagonista exerceix un domini generacional desmesurat sobre les lleis i el destí de la comunitat. Tenen massa poder de decisió tant en l'àmbit social com en el polític per al que, sobre el paper, hauria de ser una societat democràtica.

Aquesta concentració de poder ajuda a entendre un detall clau de la trama que sovint passa desapercebut: la decisió de la mare de la Marnie d'allunyar-se completament d'aquell indret. No fugia només de la màgia; fugia d'una dinàmica familiar i política asfixiant per intentar tenir una vida normal lluny de la cort de les Cromwell.

Per als defensors d'aquesta teoria, el fet que l'univers de la pel·lícula es basi en un estat de segregació estricte entre humans i éssers màgics resulta inquietant. L'ideal hauria de ser la convivència pacífica i oberta entre tots dos mons, no pas un gueto daurat governat per una sola línia de sang.

Com era d'esperar, aquesta revisió ha dividit els espectadors en dos bàndols irreconciliables. La reacció majoritària no compra la rehabilitació moral de l'antagonista per culpa del seu programa polític extrem.

Com va dir un comentarista amb ironia, intentar defensar en Calabar deixant de banda que volia el triomf del mal i que pretenia governar els humans com si fossin una subespècie inferior és «un detall força difícil d'ignorar». Un altre espectador va argumentar amb humor que per veure en Calabar com el bo de la pel·lícula cal haver begut «massa vi» durant la sessió de cinema.

Aquest mateix esperit de rebel·lió contra les elits que controlen el sistema es trasllada també al món real de la producció audiovisual. En paral·lel a aquest debat cinèfil, el creador independent RJ Buckley ha compartit com, després de quinze anys a la indústria sentint-se com un «cineasta fracassat» a força d'esperar eterna i inútilment el permís d'agents, productors i inversors de Hollywood, va decidir trencar amb tot.

Després de mudar-se a la costa est, va agafar una càmera i va rodar el seu primer llargmetratge per només 7.000 dòlars, seguit d'un segon film autoproduït. Ara, a través del seu nou projecte divulgatiu, es proposa trencar el gran tabú dels cineastes —parlar obertament de diners— desglossant cada factura per demostrar que es pot fer cinema sense el beneplàcit dels grans estudis.

Els presentadors de Cints de Cinema desgranen a fons aquesta teoria oculta de Halloweentown i el repte del cinema de 7.000 dòlars en l'últim episodi del pòdcast.