Expulsada del programa d'honor universitari abans de començar per no mirar el correu en plena depressió

Entrar a la universitat hauria de ser un dels moments més emocionants en la vida d'una jove de 18 anys. Per a la nostra protagonista, aconseguir una plaça al prestigiós programa d'honor va ser el recompensat fruit de quatre anys d'esforç acadèmic esgotador. Tanmateix, una fosca recaiguda en el seu Trastorn Depressiu Major durant els mesos d'estiu va convertir aquesta victòria en un coixí de culpa i frustració.

Durant les setmanes més dures de la seva crisi, la jove es va veure atrapada en el que els psicòlegs anomenen disfunció executiva: un estat de paràlisi emocional on la ment amb prou feines té energia per a les funcions vitals bàsiques. Tot i que va ser capaç de mantenir la seva feina de cara al públic a jornada completa i complir amb les tasques domèstiques mínimes, va desatendre completament la seva bústia de correu electrònic de la universitat.

Read nextUn regal inesperat a la farmàcia: la bretxa entre l'empatia humana i els límits professionals

La sorpresa va ser devastadora quan, en un moment de treva emocional, va obrir l'aplicació i va descobrir un missatge de l'administració: havia estat oficialment expulsada del programa d'honor per no haver realitzat un curs preparatori en línia del qual havia estat avisada per correu. L'única opció que se li oferia era tornar a sol·licitar l'accés el curs vinent.

"Em sento plena d'autoodi i desitjaria poder tirar enrere. He llençat a la brossa quatre anys de feina només per tornar-me a deprimir", confessava la jove, completament desorientada sobre si havia de reclamar o empassar-se la vergonya.

Your brand, right here.Reach story-obsessed listeners in 45+ languages → advertise on Avonetics

El cas ha generat una forta divisió d'opinions. Per una banda, molts veus defensen que la jove ha de contactar immediatament amb l'oficina d'atenció a la discapacitat de la facultat. Una de les respostes més valorades recordava que la depressió és una malaltia MÈDICA real i que cap institució hauria de castigar un estudiant per patir una crisi de salut mental. "Haver mantingut una feina de jornada completa durant un episodi depressiu greu és una gesta, no un comportament de fracassada", senyalava un membre de la comunitat.

Per l'altra banda, els sectors més pragmàtics argumenten que les normes de la universitat són clares i que aprendre a gestionar el correu electrònic és una habilitat bàsica per a la vida adulta. Altres veus van treure ferro a l'assumpte destacant que, en el món laboral real, haver format part o no d'un programa d'honor té un impacte gairebé inexistent, i que aquesta pausa forçada podria ser una oportunitat d'or per adaptar-se al ritme universitari sense una pressió afegida.

Els nostres conductors analitzen tots els angles d'aquesta dula confessió i debaten el veredicte final en l'últim episodi del podcast.